PER REGISTRE D’ENTRADA (V) CARLES SANTOS, TIAN GOMBAU I TONI FABREGAT, UN VALOR AFEGIT A L’AUDITORI

La formació ESQUERRA(ERPV)-Vinaròs, a traves de la seva àrea d’Educació i Cultura, ha expressat, per registre d’entrada de data 7/12/2007,les següents propostes:

El projecte del nou Auditori, una vegada escollit entre diferents opcions, va per l’esperançador camí de materialitzar-se. Aquesta obra ha de ser senyera per al nostre poble, per l’orgull de tenir una obra com aquesta, i també ha de ser orgull dels seus usuaris per reunir unes condicions òptimes en la interpretació. Entenem que l’obra dissenyada és fruit dels coneixements tècnics de les persones que l’han projectat, i amb l’assessorament artístic pertinent, i el pressupost de l’obra ha pogut ser un factor important en la seva elecció.

Des d’ ESQUERRA-Vinaròs ens agradaria que s’escoltés i es tingues en compte l’experiència de persones que tenen un bagatge artístic tant important com el tècnic, i que poden completar per a millorar l’obra elegida.

És per això que demanem que es constituïsca un Consell Consultiu del qual formen part els vinarossencs Antoni Fabregat, Tian Gombau i Carles Santos, l’experiència dels quals en espais i arts escèniques pot ajudar a enriquir indubtablement el nostre futur auditori. El periple artístic per tants escenaris de tot el món d’aquests tres vinarossencs és una valor a afegir a l’obra. . Moltes voltes demanar un consell recompensa més que oferir un homenatge.

A més, convidem des d’ESQUERRA al Sr.Alcalde-President de Vinaròs, a que estudie la creació d’un Espai Permanent d’Exposició, al mateix nou auditori, de les obres on han intervingut Tian Gombau, Carles Santos, Antoni Fabregat ja que, tal com vàrem dir en la passada campanya electoral ,fins i tot el més renombrat dels tres, Carles Santos, continua sent poc conegut entre nosaltres.

CASTEJÓN, DIMISSIÓ! (Encara que sigue arriscat)

De la “cima” a la sima no hi molta distància. S’arriba ben ràpid. Els de a peu ho fem encara més ràpid. Canviem una lletra i feina feta, que demà cal tornar a aixecar-se. La vida ens passa treballant. A altres la vida se’ls passa fent-se escoltar. Venen alegries pròpies ,venen desgràcies alienes. Mariano Castejón ha cimentat la seva carrera política entre silencis jeràrquics i discursos equívocs a l’electorat. Com tots els polítics dels darrers anys que viuen en aquest poble, Vinaròs és una excusa i el partit és el motiu. Servir al partit i servir-se del poble. “Tot per al poble, però sense el poble” segueix vigent, encara que molt menys Il.lustrat .
A M. Castejon se li va encomanar a finals d’agost que fes d’home de partit per damunt de vinarossenc. És el sentit patriòtic del partit Popular. Un dijous del mes d’agost va dir als seus acostats polítics de partit que tenia informació preciada referent al port .Un divendres del mes d’agost, mentre vinarossencs preocupats pel nostre port estavem reunits buscant sortides, Castejón li donava, en la seva seu, explicacions als seus de que dilluns següent faria una Roda de Premsa. Durant tres dies va alimentar, amb un irrespectuós misteri , unes esperances que ell va trencar.
A la roda de premsa, M. Castejón va deixar ben clar que el projecte de la Generalitat, projectat , redactat, elaborat ,plasmat, després de mesos i mesos de treball tècnic, era el definitiu en els aspectes més reivindicats. Bocana? Calat? Drassanes? Espill d’aigua? Què m’estàs contant? Durant el temps que va durar la roda,i durant el temps que per televisió es va re- emetre , tot va anar dirigit a minar la moral del col.lectius que defenien el seu futur.No hi havia res a fer. Va menysprear a tot aquell que es movia per un port millor. President del Club Nautic . Tallers. Pescadors. Futur industrial. Migjorn. Tots ells, segons Castejon, tenien interessos amagats.La campanya de coacció prenia forma de la mà dels representants del PP.”Per una vegada que arriben inversions”. ”La Plataforma Salvem El Nostre Port seguia interessos foscos”. “La gent no sap que està firmant”...7500 persones no sabien què firmaven...
Mentida rere mentida. Infàmia rere infàmia. Així es llauren algunes carreres.Ara que la Generalitat ha fet els canvis que Castejon va negar energicament en el seu moment,ara que el Port que es vol fer no és el que ell volia que acceptéssem ,ara és el moment de dimitir.Per quedar-se en evidència.Per intentar enganyar-nos, per menysprear-nos. Castejon ,ha de dimitir!( Encara que sigue arriscat,encara que el facin Director General.)

PIRATEJAR LA SOLIDARITAT

La línia que separa un acte solidari amb l’auto promoció és fina i delicada. La solidaritat de la gent anònima té justament la vessant anònima que la fa encara més solidària. Quan la solidaritat ve amb cares conegudes, i noms i cognoms reconeguts que li donen suport , té una indubtable cara de promoció de l’acte solidari, i és una mena d’invitació a compartir i fer costat als que estan en una situació injusta com a persones. Inclús ens referim als actes de famosos que comparteixen durant un minut aquestes situacions, mesclant frivolitat i responsabilitat a parts iguals .
En alguns polítics, la solidaritat va per legislatures, inclus diríem que va per torns, perquè sembla una obligació semblar-ho segons qui estigue en el govern. No és gens difícil trobar als que callen quan manen els seus, i als mateixos que denuncien quan ja no porten la paella del mànec. Són els pirates de la solidaritat.
Aquí, tenim sort, molta sort. El jove regidor del Partit Popular es mou per les estacions de tren com si fossin casa seva. És qui millor ha conegut des de sempre aquestes instal.lacions. Ara, juntament amb altres companys de partit, han denunciat una situació que es podria qualificar d’inhumana respecte a les persones amb minusvalidesa. Es bo tenir representants que es preocupen per denunciar aquestes situacions. És, tal com parlen, una qüestió de principis, no sols polítics, sinó personals.
Tenim sort. Suposem que aquesta contundéncia moral respecte a l’accesibilitat a una estació i a un tren, l’haurà observat escrupolosament el jove regidor del Partit Popular; i suposem també que pel que fa a l’accesibilitat i igualtat a l’hora d’accedir a un lloc de treball públic en una empresa pública, no permitiria mai entrar en un joc de preferits que deixaria de costat a persones amb minusvalidesa que puguessin optar al mateix lloc de treball. O sí?

NO A LA TORRE,SÍ A LES TORRES

Davant del plenari extraordinari que es convocà per al 28 de Setembre, per a revocar l’acord per a fer la coneguda com a Torre Champion, ESQUERRA - Vinaròs vol expressar :
1r.-Que està en contra de la construcció d’aquesta edificació, ja que entenem que no forma part d’un creixement racional en aquesta zona del poble.
2n.-Celebrem la celeritat, pressió, contundència, etc...amb que PP i BLOC s’han mogut en aquest tema que, ara per ara, ja estava paralitzat per l’Administració Autonòmica. Molt rigor per a un tema que està estancat. Entenem que els seus primers silencis amb la piscifactoria, el Port, el 2n Ambulatori, la planta de gas,... tenien també molt rigor,i pressió ...i celeritat.
3r.- Desitjem que no s’ òbriga cap procés que revoque decisions presses per anteriors alcaldes.No acabaríem mai.
4rt.- Entenem que la decisió per a aquesta desafortunada torre de 25 altures va ser adoptada en un moment d’escassos recursos externs i poques infraestructures , i així s’ha d’entendre. Això, però, no és excusa per a donar-li el vist- i–plau a un projecte, l’espai multiusos, que ningú no ha sabut mai com seria.
5è.- Que la responsabilitat per les contrapartides econòmiques que resulte de la revocació estarà compartida entre tots els actors i actrius del plenari.
6è.- Que la revocació no ha de ser excusa per a un canvi d’aires a l’alcaldia;de qualsevol manera, entenem que els mesos de PSOE en l’Alcaldia ja qui els té ja comptats.
7è.- Que les zones d’expansió de Vinaròs, dalt de la via , són les que han d’acollir aquests tipus d’edificació amb contrapartides sempre de sol verd públic al seu voltant. Econòmicament, és millor una torre de 15-20 altures que una urbanització de 15-20 adosats.

DOS PER UN&ASSOCIATS (REPLICA)

1.-El Mur de les Lamentacions(A Andel,sigue qui sigue)
Lamentem que la seva formació universitària rebuda no hagi estat del tot profitosa, sobretot al fer una anàlisi multifactorial de les situacions conscientment mermat. Notem a faltar una crítica més política i menys interessada de les conseqüències de la llei de Hondt.
Lamentem que la informació que vostè atresora dels darrers 12 mesos abans de les eleccions la mostre al lector molt limitada, però al mateix temps tingue l’atreviment de crear opinió.
Lamentem que sigue capaç de denunciar i alimentar una situació política on vostè cau en els mateixos paranys que denuncia.
Lamentem que falte a la veritat quan parla de política i falte al respecte no als partits, sinó a les persones que han cregut en aquestes opcions polítiques diferents a les dels seus amics,interessos i/o socis.
Lamentem que en les seves expectatives no entressin els actuals resultats electorals.Comfondre plans en planols li passa a qualsevol!
Lamentem aquest atac indiscriminat a les forces d’esquerra per tal de voler preservar al seu protegit.
ESQUERRA no s’amagarà mai.Això ho pot tenir ben clar, ni per a denunciar moviments especuladors ni per a respondre a especuladors de la realitat. Vostè ,en canvi, pretén dictar doctrina amagant-se en un pseudònim. Pobre iaio !

2.- Pío Moa té família a Vinaròs?(A Ramon Puig, sigue qui sigue)
Hi ha persones per a les quals la historia ja els ha passat pàgina, però que insisteixen en viure d’aquest “gloriós” passat. Ramon Puig és un cas prou representatiu. És el nostre particular Pio Moa vinarossenc. Atrapat en les clavegueres del capitalisme que tant es precia d’atacar,i del que es beneficia cobrant la seva paga,agafa de la Història només allò que li interessa.
El discurs del darrers temps de Ramon Puig, la seva intenció de pretendre crear una plataforma d’esquerres( però es vanagloria de no haver votat mai) i la manca de respecte democràtic als que pensen, obren i actuen lliurement ,és, tot plegat, una basta pantalla que vol obviar la resposta a certes preguntes: Quins són els seus interessos personals en el PAI del Coliseum? En què el perjudica? En què no l’afavoreix? Quins canvis han hagut en els darrers mesos pel que fa a titulars de propietats en la zona afectada? Quina ha estat la seva relació amb la regidoria d’Urbanisme en aquest assumpte? Quina és la seva relació amb l’arquitecte Adell? Quina es la seva relació amb l’advocat C.Fabregat? Existeixen, no existeixen aquestes relacions? ...Qui hi ha al darrere dels que hi ha al darrere? Per què recorre al món de les idees quan el que el mou són qüestions més terrenals? Per què vostè, l’etern teoritzador de la revolució(!!!),ens vol manipular i menysprear a les forces d’esquerra per interessos personals?

DESHONRA AMB RECÀRREC (Rèplica)

Davant les declaracions realitzades(22-6-2007) en la pàgina oficial del Partido Popular al diari “Vinaròs”,on l’insult i la desacreditació torna ser l’única arma que és capaç d’esgrimir en el que hauria de ser una disertació mínimament correcta en el tracte, ESQUERRA-Vinaròs vol surtir al pas d’alguna de les afirmacions llegides:
1r: Les elecciones Municipals són, en primera instància, eleccions de regidors,21 en el cas de Vinaròs.De res val ser el més votat,si amb els teus regidors no tens la meitat més un. Parlar de guanyadors o perdedors en aquest punt, és justificar-se i una provocació, ja que:
2n: Entre el regidors, s’escull un Alcalde.
3r: Valorem i ressenyem que PP tingue una màxima.”Cargo sin honra,
honra sin cargo” és una més de les que tenen.Com la del seu
particular Codi Ètic de Partit on afirma que “qualsevol càrrec públic
involucrat en afers judicials, ha d’abandonar aquest càrrec”. O ja
l’hauran canviat?
4rt: Observem que en cap moment tenen a bé criticar al regidor del
BLOC, possiblement perquè el futur és com és;el present,per això,
ens diu que vostès són uns hipòcrites.
5è: Mai consentirem cap tipus de menyspreu als nostres votants ni als membres de la nostra llista, per adoptar les mesures que creguen necessàries per a recordar la classe de polítics que són vostès,i les declaracions i promeses que han fet altres. La vaga, la concentració, la roda de premsa per a desmentits, la reivindicació,... és legítimament utilitzable per qualsevol persona o partit. Coses de la democràcia.
Els assegurem,en canvi, que la pitada, tombar tanques, canviar senyals per a col.lapsar el transit,escridassar, insultar, la supèrbia,la manipulació de la massa(perquè així veuen la societat) pels mitjans que facin falta,etc ,és, a hores d’ara, patrimoni i monopoli del seu partit. Recórrer a estes estratègies és tenir deshonra amb recàrrec.

Afalagar l'oïda és d'irresponsables

No costa res aquests dies de campanya pensar que s’està en rebaixes, o que estem al Mercat del Dijous. No costa res aquests dies perdre l’oremus fent de venedors de mantes, i començar a oferir lots de regals. No costa res pensar que el votant és voluble,i que regalar-li promeses d’amor etern(Bé, fins al 27 de Maig!),forma part del ritual de seducció. En política, també hi ha especuladors.

Des de les posicions d’esquerra, sempre s’automenyspreat el seu paper, i s’ha limitat a temes socials,relegant els “grans temes” als grans partits. Ser d’ESQUERRA,avui per avui,és renunciar a estes posicions de Auxilio Social. No som cap congregació monacal, ni cap ONG. I és equivocat, i és una irresponsabilitat, voler fer creure als ciutadans i ciutadanes votants que allò que es classifica com a Benestar Social va per camí diferent al Urbanisme. Aquesta és una visió exclusivista, pròpia de partits pseudo progressistes.

Un partit polític com ESQUERRA, té clar un projecte global de poble, perquè tots aquells elements que formen un projecte de poble es condicionen uns als altres.

-És possible fer allò que es diu una política social i al mateix temps facilitar un urbanisme salvatge?
-És possible parlar d’ajuts en la compra de llibres, quan al mateix no es fa res per tal d’evitar sepultar els sous en hipoteques?
-No és irresponsable parlar de no a barreres arquitectòniques en una ciutat que es faci créixer de manera caòtica?
-No és immaduresa voler fer oblidar que a hores d’ara per l’urbanisme, ens agrade o no, passa la financiació dels ajuntaments?
- No és Benestar social també, que no és manipulen les llistes d’espera a l’Hospital?No és Benestar Social canalitza les queixes?
-No és Benestar Social, no perdre el temps davant l’administració?
-No és Benestar Social, cuidar la Indústria, el Medi Ambient, oferir una bona i saludable oferta turística, lluitar contra la contaminació acústica, cuidar la nostra cultura,vetllar per la oferta educativa dels nostres fills o nets.No és Benestar Social oferir a la Joventut més alternatives en el temps lleures que la pobra oferta que ara tenen?

Vinaròs té un centre Comercial, però Vinaròs no és un centre comercial en rebaixes. Vinaròs és Poble.Ciutat.Capital.

Vinaròs poble, ciutat, capital

Sacrificat votant,saps que és ZUV?, o una UE2R05?;saps que és la LUV?, o la LRAU?; coneixes la SUR-18? Molt probablement, la majoria no ho coneix.
Molt segurament, per damunt d’aquestes lletres sense sentit, sí coneixes com és Vinaròs i de quina manera l’hem vist créixer. No cal ser promotor o arquitecte per saber com ha de créixer Vinaròs. Només cal estimar al poble, que vol ser ciutat sense deixar de ser poble, que vol ser capital sense deixar de ser poble.
Avui no et donarem sigles,ni un llenguatge tècnic difícil de digerir, perquè només amaguen realitats.
Ara et diem quin és el Vinaròs que ESQUERRA vol mantenir,i veuràs com no està molt lluny del que tu has pensat.
Vinaròs ,el que tots volem, ha de mantenir aquesta estructura per no perdre la seva identitat:

-Casc Antic: No tolerant cap obra que trenque la seva línia, ni a
canvi d’unes poques places de pàrquing.
-Barris Moderns: Dalt de la 340. Entenen que és un argument fàcil
rebutjar gratacels d’entrada,però és més sostenible un edifici de
20 altures que una filera de 80 cases adosades. Una condició sine
qua non per a un gratacels serà deixar un radi al seu voltant de 50
a 100 metres, segons altura,destinat a zona verda pública.
-Costa Nord/Costa Sud: Respectar Urbanísticament la concepció de
zona residencial,i rebutjar la muralla que es vol alçar.
-Zona Industrial/ Polígon Comercial: Donant les mateixes facilitats i

infraestructures que altres pobles han donat per a la seva instal.lació.
-Zona Ermita : Crear una Anella de Protecció més extensa de la Serra de l’Ermita.
-Zona Aiguaoliva/Zona Soterranyes : Pla Especial de Protecció.

Des d’ESQUERRA, entenem que fora d’aquesta filosofia de divisió del terme ,només pot haver una confusió molt perillosa que farà de Vinaròs una comunitat de veïns sense identitat ni personalitat. Vinaròs ,Ara i sempre! Vinaròs,Poble, més que Mai!

Volem TV3

En l’acte d’Esquerra Republicana a València del passat dia 10 de març, Carod deia que “el projecte d’Espanya és un model tancat. Ara el PSOE, quan ha de pactar alguna cosa sobre el model d’estat, ho fa amb el PP perquè res no canvie. Quan s’ha d’acordar alguna qüestió relacionada amb el model econòmic, es llança en braços de la dreta del PNV o CIU”.
Pel que fa a la possibilitat de rebre en el País Valencià el senyal de TV3, els sequaços de l’època de Barrionuevo i Lerma s’hi van oposar i van posar tots els entrebancs perquè els valencians poguérem rebre una televisió de qualitat i en català, sense directors que elaboraren llistes de paraules prohibides, de periodistes no recomanables, o programes que ens mostraren el model de dona que ens proposava el PSOE a la pantalla, amb vidrioles a l’altura dels pits i cantant allò de a guanyar diners. Tot junt, un despropòsit.
Per poder veure aquesta televisió vam ser els valencians els que amb aportacions de la nostra butxaca ens pagàrem la xarxa d’antenes per fer que el senyal arribara a les nostres cases. Però van ser l’emigrant al centre(geogràfic, perquè en la dreta ha estat sempre) Juan Lerma amb l’ajuda del després processat i engarjolat Barrionuevo els que es van atrevir a enviar la Guàrdia Civil per precintar els repetidors d’Acció Cultural. Aquesta necessitat del poder per evitar que ens arribara el senyal dels invasors del nord es va tornar a repetir amb la interferència dels senyals de TV3 els dies de partit, fins que es va descobrir arran de la investigació oberta per les denúncies que es van posar, que era un amic del govern del PP el que dedicava les tardes dels dissabtes o diumenges a treballar d’antenista.
Les actuacions dels jacobins de l’època ens van deixar una televisió en situació alegal. Tot i les embranzides de la guàrdia civil, els bons del PSOE ens feien el favor de poder continuar rebent la TV3, però deixaven aplanat el camí perquè en un futur, si la qüestió nacional es tornava perillosa, ells mateixos o la dreta cavernària ens tancaren l’aixeta. I així ha estat. La dreta lliberal i democràtica que ens governa, amb una maniobra destinada a recollir els vots més reaccionaris i blaveros, finalitza l’expedient que havia iniciat i tancarà els repetidors dins d’un mes, sota l’amenaça d’una multa milionària. La situació més curiosa que ens pot passar és que no puguem veure la nostra televisió feta des del nord en la nostra llengua, i en canvi sí que puguem veure la feta en qualsevol país de la resta del planeta.
I és que la recepció de la TV3 al País Valencià ha estat marcada per l’interès dels polítics de torn d’impedir que els valencians i les valencianes escoltem cinema, les notícies, els documentals i el futbol en català. Quan de temps més haurem d’aguantar aquest desgavell?

Tocant de peus a terra.

Ser d’Esquerra és ser diferent. Encara que altres formacions juguen a confondre i diuen que som tots més o menys iguals, ser d’Esquerra és ser diferent. Esquerra toca de peus a terra, perquè és on vivim. És una obvietat que no cal disfressar ni justificar. Teoritzar sobre el sexe dels àngels no és el nostre tarannà. Aquest és el punt de partida i aquesta ha de ser la ruta de viatge.
Apliquem-ho a l’urbanisme. Per què tot allò que es diu d’ell sona a abstracte? I per què s’insistix una i altra vegada en qüestions com els PAI, que segons el nostre criteri tenen una ràpida i expeditiva solució? Tothom parla del mateix. Ja ho deia el trobador: “Parla del que parla tot el món, i ignoraràs el que tot el món ignora”.
Hi ha un punt en comú en tots els que vivim en una ciutat i és no prendre mal, quan entrem en el laberint de l’administració. Fer política en el teu poble és fer la ciutat còmoda , i això s’ha reflectir en no fer perdre el temps ni als ciutadans ni a les seues empreses. Tots els equips de govern que fins ara han passat han fet l’aposta programàtica d’agilitzar la relació ciutadà-Administració, sense cap resultat. Fa dos-cents anys, Mariano Jose de Larra retratava la situació amb la frase “vuelva usted mañana”, ara es parla de ventanilla única, com a referent de qualitat. Sabem que tot segueix igual.
En el cas d’urbanisme, la víctima seguim sent els ciutadans del carrer, i els beneficiats són la gentola que especula amb la nostra tranquil·litat. No cal ser promotor, ni urbanitzador. Només cal tindre el propòsit d’actuar al marge de la normativa municipal. L’Administració, és la idea d’Esquerra, no pot esperar que algun ciutadà denuncie alguna infracció , amb les conseqüències de convivència que comporta. L’Administració ha d’actuar d’ofici i de manera efectiva. Quantes cases, i quantes obres comencen a Vinaròs, a la vista de tots, ocupant la via pública, tallant els nostres carrers, sense tindre el permís d’obres concedit? Unes quantes. Quants locals transgredeixen la normativa de contaminació acústica, i no es denuncien perquè els veïns es veuen intimidats? I de quants locals, oberts fa mesos, es trau el permís d’obertura ara?
Per què s’ha de posar la gent treballadora en la diatriba de complicar-se la vida o no, quan hauria de ser una instància oficial qui vetllés per fer complir la normativa? Per què nosaltres que som els agredits hem de semblar els agressors? Per què s’afavoreix, per lentitud, el transgressor de la llei? Tots els partits són iguals? No, gràcies. Amb Esquerra és diferent, perquè toca de peus a terra.

PER QUE? PERQUÈ ESTIC FART!!

Des de finals de gener que Esquerra Vinaròs va presentar la seva candidatura, moltes persones han estat les que m'han preguntat per que als meus 26 anys m'embolico en una història tan gran, i sempre els explico el mateix...PERQUÈ ESTIC FART!!

Fart de veure com els quatre de sempre trafiquen amb el meu futur, posant-me les coses cada dia mes costa amunt, com a tots aquells que somniem en un lloc on poder viure, sense sentir que a l'hora de comprar-nos la nostra casa ens estan lligant de mans i peus per la resta dels nostres dies, perquè es indignant que per un miserable pis ens demanen quantitats astronòmiques, quan els que tenen mes sort, guanyen uns "tristos" mil euros; perquè estic fart de sentir les promeses de sempre ... que faran una "nova" parada de autobusos, que faran la ampliació del hospital, que faran una ciutat esportiva, que faran una gran zona verda, que faran un nou port,...i ompliria fulls i fulls amb les seves promeses .

I al cap i a la fi, res, lo de sempre, tristos espectacles als plens de l'ajuntament; mes pisos i cada vegada mes alts; la serra de la ermita cada dia mes urbanitzada; llistes d'espera on la gent es desespera, i "l'ultima", com ja se'ls estan acabant els metres quadrats de terra on poder prendre'ns el pèl, ara començarem a veure com especulen amb la nostra mar, amb el nostre port.

Per això i moltes coses mes, que tots estem cansats de parlar-ho als bars, al mercat,..., per això als meus 26 anys, i fart d'ells, he decidit donar aquest pas,
per a que la meva veu s’escolti i tinguin en compte, encara que soc jove i nou en tot aquest mon, que m'estimo la meva ciutat com el que més, i em preocupa l'idea de que els meus fills no tinguin un lloc bonic i amb futur on créixer, perquè si tot continua per on ens volen portar...

Per això es l'hora de parlar i demostrar-los que tenen que contar amb tots nosaltres dia a dia, i no sòls el dia de les eleccions. TOTS JUNTS HO PODEM CANVIAR!!