Tocant de peus a terra.

Ser d’Esquerra és ser diferent. Encara que altres formacions juguen a confondre i diuen que som tots més o menys iguals, ser d’Esquerra és ser diferent. Esquerra toca de peus a terra, perquè és on vivim. És una obvietat que no cal disfressar ni justificar. Teoritzar sobre el sexe dels àngels no és el nostre tarannà. Aquest és el punt de partida i aquesta ha de ser la ruta de viatge.
Apliquem-ho a l’urbanisme. Per què tot allò que es diu d’ell sona a abstracte? I per què s’insistix una i altra vegada en qüestions com els PAI, que segons el nostre criteri tenen una ràpida i expeditiva solució? Tothom parla del mateix. Ja ho deia el trobador: “Parla del que parla tot el món, i ignoraràs el que tot el món ignora”.
Hi ha un punt en comú en tots els que vivim en una ciutat i és no prendre mal, quan entrem en el laberint de l’administració. Fer política en el teu poble és fer la ciutat còmoda , i això s’ha reflectir en no fer perdre el temps ni als ciutadans ni a les seues empreses. Tots els equips de govern que fins ara han passat han fet l’aposta programàtica d’agilitzar la relació ciutadà-Administració, sense cap resultat. Fa dos-cents anys, Mariano Jose de Larra retratava la situació amb la frase “vuelva usted mañana”, ara es parla de ventanilla única, com a referent de qualitat. Sabem que tot segueix igual.
En el cas d’urbanisme, la víctima seguim sent els ciutadans del carrer, i els beneficiats són la gentola que especula amb la nostra tranquil·litat. No cal ser promotor, ni urbanitzador. Només cal tindre el propòsit d’actuar al marge de la normativa municipal. L’Administració, és la idea d’Esquerra, no pot esperar que algun ciutadà denuncie alguna infracció , amb les conseqüències de convivència que comporta. L’Administració ha d’actuar d’ofici i de manera efectiva. Quantes cases, i quantes obres comencen a Vinaròs, a la vista de tots, ocupant la via pública, tallant els nostres carrers, sense tindre el permís d’obres concedit? Unes quantes. Quants locals transgredeixen la normativa de contaminació acústica, i no es denuncien perquè els veïns es veuen intimidats? I de quants locals, oberts fa mesos, es trau el permís d’obertura ara?
Per què s’ha de posar la gent treballadora en la diatriba de complicar-se la vida o no, quan hauria de ser una instància oficial qui vetllés per fer complir la normativa? Per què nosaltres que som els agredits hem de semblar els agressors? Per què s’afavoreix, per lentitud, el transgressor de la llei? Tots els partits són iguals? No, gràcies. Amb Esquerra és diferent, perquè toca de peus a terra.