Volem TV3
En l’acte d’Esquerra Republicana a València del passat dia 10 de març, Carod deia que “el projecte d’Espanya és un model tancat. Ara el PSOE, quan ha de pactar alguna cosa sobre el model d’estat, ho fa amb el PP perquè res no canvie. Quan s’ha d’acordar alguna qüestió relacionada amb el model econòmic, es llança en braços de la dreta del PNV o CIU”.
Pel que fa a la possibilitat de rebre en el País Valencià el senyal de TV3, els sequaços de l’època de Barrionuevo i Lerma s’hi van oposar i van posar tots els entrebancs perquè els valencians poguérem rebre una televisió de qualitat i en català, sense directors que elaboraren llistes de paraules prohibides, de periodistes no recomanables, o programes que ens mostraren el model de dona que ens proposava el PSOE a la pantalla, amb vidrioles a l’altura dels pits i cantant allò de a guanyar diners. Tot junt, un despropòsit.
Per poder veure aquesta televisió vam ser els valencians els que amb aportacions de la nostra butxaca ens pagàrem la xarxa d’antenes per fer que el senyal arribara a les nostres cases. Però van ser l’emigrant al centre(geogràfic, perquè en la dreta ha estat sempre) Juan Lerma amb l’ajuda del després processat i engarjolat Barrionuevo els que es van atrevir a enviar la Guàrdia Civil per precintar els repetidors d’Acció Cultural. Aquesta necessitat del poder per evitar que ens arribara el senyal dels invasors del nord es va tornar a repetir amb la interferència dels senyals de TV3 els dies de partit, fins que es va descobrir arran de la investigació oberta per les denúncies que es van posar, que era un amic del govern del PP el que dedicava les tardes dels dissabtes o diumenges a treballar d’antenista.
Les actuacions dels jacobins de l’època ens van deixar una televisió en situació alegal. Tot i les embranzides de la guàrdia civil, els bons del PSOE ens feien el favor de poder continuar rebent la TV3, però deixaven aplanat el camí perquè en un futur, si la qüestió nacional es tornava perillosa, ells mateixos o la dreta cavernària ens tancaren l’aixeta. I així ha estat. La dreta lliberal i democràtica que ens governa, amb una maniobra destinada a recollir els vots més reaccionaris i blaveros, finalitza l’expedient que havia iniciat i tancarà els repetidors dins d’un mes, sota l’amenaça d’una multa milionària. La situació més curiosa que ens pot passar és que no puguem veure la nostra televisió feta des del nord en la nostra llengua, i en canvi sí que puguem veure la feta en qualsevol país de la resta del planeta.
I és que la recepció de la TV3 al País Valencià ha estat marcada per l’interès dels polítics de torn d’impedir que els valencians i les valencianes escoltem cinema, les notícies, els documentals i el futbol en català. Quan de temps més haurem d’aguantar aquest desgavell?
