PIRATEJAR LA SOLIDARITAT
La línia que separa un acte solidari amb l’auto promoció és fina i delicada. La solidaritat de la gent anònima té justament la vessant anònima que la fa encara més solidària. Quan la solidaritat ve amb cares conegudes, i noms i cognoms reconeguts que li donen suport , té una indubtable cara de promoció de l’acte solidari, i és una mena d’invitació a compartir i fer costat als que estan en una situació injusta com a persones. Inclús ens referim als actes de famosos que comparteixen durant un minut aquestes situacions, mesclant frivolitat i responsabilitat a parts iguals .
En alguns polítics, la solidaritat va per legislatures, inclus diríem que va per torns, perquè sembla una obligació semblar-ho segons qui estigue en el govern. No és gens difícil trobar als que callen quan manen els seus, i als mateixos que denuncien quan ja no porten la paella del mànec. Són els pirates de la solidaritat.
Aquí, tenim sort, molta sort. El jove regidor del Partit Popular es mou per les estacions de tren com si fossin casa seva. És qui millor ha conegut des de sempre aquestes instal.lacions. Ara, juntament amb altres companys de partit, han denunciat una situació que es podria qualificar d’inhumana respecte a les persones amb minusvalidesa. Es bo tenir representants que es preocupen per denunciar aquestes situacions. És, tal com parlen, una qüestió de principis, no sols polítics, sinó personals.
Tenim sort. Suposem que aquesta contundéncia moral respecte a l’accesibilitat a una estació i a un tren, l’haurà observat escrupolosament el jove regidor del Partit Popular; i suposem també que pel que fa a l’accesibilitat i igualtat a l’hora d’accedir a un lloc de treball públic en una empresa pública, no permitiria mai entrar en un joc de preferits que deixaria de costat a persones amb minusvalidesa que puguessin optar al mateix lloc de treball. O sí?
En alguns polítics, la solidaritat va per legislatures, inclus diríem que va per torns, perquè sembla una obligació semblar-ho segons qui estigue en el govern. No és gens difícil trobar als que callen quan manen els seus, i als mateixos que denuncien quan ja no porten la paella del mànec. Són els pirates de la solidaritat.
Aquí, tenim sort, molta sort. El jove regidor del Partit Popular es mou per les estacions de tren com si fossin casa seva. És qui millor ha conegut des de sempre aquestes instal.lacions. Ara, juntament amb altres companys de partit, han denunciat una situació que es podria qualificar d’inhumana respecte a les persones amb minusvalidesa. Es bo tenir representants que es preocupen per denunciar aquestes situacions. És, tal com parlen, una qüestió de principis, no sols polítics, sinó personals.
Tenim sort. Suposem que aquesta contundéncia moral respecte a l’accesibilitat a una estació i a un tren, l’haurà observat escrupolosament el jove regidor del Partit Popular; i suposem també que pel que fa a l’accesibilitat i igualtat a l’hora d’accedir a un lloc de treball públic en una empresa pública, no permitiria mai entrar en un joc de preferits que deixaria de costat a persones amb minusvalidesa que puguessin optar al mateix lloc de treball. O sí?
