Afalagar l'oïda és d'irresponsables

No costa res aquests dies de campanya pensar que s’està en rebaixes, o que estem al Mercat del Dijous. No costa res aquests dies perdre l’oremus fent de venedors de mantes, i començar a oferir lots de regals. No costa res pensar que el votant és voluble,i que regalar-li promeses d’amor etern(Bé, fins al 27 de Maig!),forma part del ritual de seducció. En política, també hi ha especuladors.

Des de les posicions d’esquerra, sempre s’automenyspreat el seu paper, i s’ha limitat a temes socials,relegant els “grans temes” als grans partits. Ser d’ESQUERRA,avui per avui,és renunciar a estes posicions de Auxilio Social. No som cap congregació monacal, ni cap ONG. I és equivocat, i és una irresponsabilitat, voler fer creure als ciutadans i ciutadanes votants que allò que es classifica com a Benestar Social va per camí diferent al Urbanisme. Aquesta és una visió exclusivista, pròpia de partits pseudo progressistes.

Un partit polític com ESQUERRA, té clar un projecte global de poble, perquè tots aquells elements que formen un projecte de poble es condicionen uns als altres.

-És possible fer allò que es diu una política social i al mateix temps facilitar un urbanisme salvatge?
-És possible parlar d’ajuts en la compra de llibres, quan al mateix no es fa res per tal d’evitar sepultar els sous en hipoteques?
-No és irresponsable parlar de no a barreres arquitectòniques en una ciutat que es faci créixer de manera caòtica?
-No és immaduresa voler fer oblidar que a hores d’ara per l’urbanisme, ens agrade o no, passa la financiació dels ajuntaments?
- No és Benestar social també, que no és manipulen les llistes d’espera a l’Hospital?No és Benestar Social canalitza les queixes?
-No és Benestar Social, no perdre el temps davant l’administració?
-No és Benestar Social, cuidar la Indústria, el Medi Ambient, oferir una bona i saludable oferta turística, lluitar contra la contaminació acústica, cuidar la nostra cultura,vetllar per la oferta educativa dels nostres fills o nets.No és Benestar Social oferir a la Joventut més alternatives en el temps lleures que la pobra oferta que ara tenen?

Vinaròs té un centre Comercial, però Vinaròs no és un centre comercial en rebaixes. Vinaròs és Poble.Ciutat.Capital.

Vinaròs poble, ciutat, capital

Sacrificat votant,saps que és ZUV?, o una UE2R05?;saps que és la LUV?, o la LRAU?; coneixes la SUR-18? Molt probablement, la majoria no ho coneix.
Molt segurament, per damunt d’aquestes lletres sense sentit, sí coneixes com és Vinaròs i de quina manera l’hem vist créixer. No cal ser promotor o arquitecte per saber com ha de créixer Vinaròs. Només cal estimar al poble, que vol ser ciutat sense deixar de ser poble, que vol ser capital sense deixar de ser poble.
Avui no et donarem sigles,ni un llenguatge tècnic difícil de digerir, perquè només amaguen realitats.
Ara et diem quin és el Vinaròs que ESQUERRA vol mantenir,i veuràs com no està molt lluny del que tu has pensat.
Vinaròs ,el que tots volem, ha de mantenir aquesta estructura per no perdre la seva identitat:

-Casc Antic: No tolerant cap obra que trenque la seva línia, ni a
canvi d’unes poques places de pàrquing.
-Barris Moderns: Dalt de la 340. Entenen que és un argument fàcil
rebutjar gratacels d’entrada,però és més sostenible un edifici de
20 altures que una filera de 80 cases adosades. Una condició sine
qua non per a un gratacels serà deixar un radi al seu voltant de 50
a 100 metres, segons altura,destinat a zona verda pública.
-Costa Nord/Costa Sud: Respectar Urbanísticament la concepció de
zona residencial,i rebutjar la muralla que es vol alçar.
-Zona Industrial/ Polígon Comercial: Donant les mateixes facilitats i

infraestructures que altres pobles han donat per a la seva instal.lació.
-Zona Ermita : Crear una Anella de Protecció més extensa de la Serra de l’Ermita.
-Zona Aiguaoliva/Zona Soterranyes : Pla Especial de Protecció.

Des d’ESQUERRA, entenem que fora d’aquesta filosofia de divisió del terme ,només pot haver una confusió molt perillosa que farà de Vinaròs una comunitat de veïns sense identitat ni personalitat. Vinaròs ,Ara i sempre! Vinaròs,Poble, més que Mai!

Volem TV3

En l’acte d’Esquerra Republicana a València del passat dia 10 de març, Carod deia que “el projecte d’Espanya és un model tancat. Ara el PSOE, quan ha de pactar alguna cosa sobre el model d’estat, ho fa amb el PP perquè res no canvie. Quan s’ha d’acordar alguna qüestió relacionada amb el model econòmic, es llança en braços de la dreta del PNV o CIU”.
Pel que fa a la possibilitat de rebre en el País Valencià el senyal de TV3, els sequaços de l’època de Barrionuevo i Lerma s’hi van oposar i van posar tots els entrebancs perquè els valencians poguérem rebre una televisió de qualitat i en català, sense directors que elaboraren llistes de paraules prohibides, de periodistes no recomanables, o programes que ens mostraren el model de dona que ens proposava el PSOE a la pantalla, amb vidrioles a l’altura dels pits i cantant allò de a guanyar diners. Tot junt, un despropòsit.
Per poder veure aquesta televisió vam ser els valencians els que amb aportacions de la nostra butxaca ens pagàrem la xarxa d’antenes per fer que el senyal arribara a les nostres cases. Però van ser l’emigrant al centre(geogràfic, perquè en la dreta ha estat sempre) Juan Lerma amb l’ajuda del després processat i engarjolat Barrionuevo els que es van atrevir a enviar la Guàrdia Civil per precintar els repetidors d’Acció Cultural. Aquesta necessitat del poder per evitar que ens arribara el senyal dels invasors del nord es va tornar a repetir amb la interferència dels senyals de TV3 els dies de partit, fins que es va descobrir arran de la investigació oberta per les denúncies que es van posar, que era un amic del govern del PP el que dedicava les tardes dels dissabtes o diumenges a treballar d’antenista.
Les actuacions dels jacobins de l’època ens van deixar una televisió en situació alegal. Tot i les embranzides de la guàrdia civil, els bons del PSOE ens feien el favor de poder continuar rebent la TV3, però deixaven aplanat el camí perquè en un futur, si la qüestió nacional es tornava perillosa, ells mateixos o la dreta cavernària ens tancaren l’aixeta. I així ha estat. La dreta lliberal i democràtica que ens governa, amb una maniobra destinada a recollir els vots més reaccionaris i blaveros, finalitza l’expedient que havia iniciat i tancarà els repetidors dins d’un mes, sota l’amenaça d’una multa milionària. La situació més curiosa que ens pot passar és que no puguem veure la nostra televisió feta des del nord en la nostra llengua, i en canvi sí que puguem veure la feta en qualsevol país de la resta del planeta.
I és que la recepció de la TV3 al País Valencià ha estat marcada per l’interès dels polítics de torn d’impedir que els valencians i les valencianes escoltem cinema, les notícies, els documentals i el futbol en català. Quan de temps més haurem d’aguantar aquest desgavell?

Tocant de peus a terra.

Ser d’Esquerra és ser diferent. Encara que altres formacions juguen a confondre i diuen que som tots més o menys iguals, ser d’Esquerra és ser diferent. Esquerra toca de peus a terra, perquè és on vivim. És una obvietat que no cal disfressar ni justificar. Teoritzar sobre el sexe dels àngels no és el nostre tarannà. Aquest és el punt de partida i aquesta ha de ser la ruta de viatge.
Apliquem-ho a l’urbanisme. Per què tot allò que es diu d’ell sona a abstracte? I per què s’insistix una i altra vegada en qüestions com els PAI, que segons el nostre criteri tenen una ràpida i expeditiva solució? Tothom parla del mateix. Ja ho deia el trobador: “Parla del que parla tot el món, i ignoraràs el que tot el món ignora”.
Hi ha un punt en comú en tots els que vivim en una ciutat i és no prendre mal, quan entrem en el laberint de l’administració. Fer política en el teu poble és fer la ciutat còmoda , i això s’ha reflectir en no fer perdre el temps ni als ciutadans ni a les seues empreses. Tots els equips de govern que fins ara han passat han fet l’aposta programàtica d’agilitzar la relació ciutadà-Administració, sense cap resultat. Fa dos-cents anys, Mariano Jose de Larra retratava la situació amb la frase “vuelva usted mañana”, ara es parla de ventanilla única, com a referent de qualitat. Sabem que tot segueix igual.
En el cas d’urbanisme, la víctima seguim sent els ciutadans del carrer, i els beneficiats són la gentola que especula amb la nostra tranquil·litat. No cal ser promotor, ni urbanitzador. Només cal tindre el propòsit d’actuar al marge de la normativa municipal. L’Administració, és la idea d’Esquerra, no pot esperar que algun ciutadà denuncie alguna infracció , amb les conseqüències de convivència que comporta. L’Administració ha d’actuar d’ofici i de manera efectiva. Quantes cases, i quantes obres comencen a Vinaròs, a la vista de tots, ocupant la via pública, tallant els nostres carrers, sense tindre el permís d’obres concedit? Unes quantes. Quants locals transgredeixen la normativa de contaminació acústica, i no es denuncien perquè els veïns es veuen intimidats? I de quants locals, oberts fa mesos, es trau el permís d’obertura ara?
Per què s’ha de posar la gent treballadora en la diatriba de complicar-se la vida o no, quan hauria de ser una instància oficial qui vetllés per fer complir la normativa? Per què nosaltres que som els agredits hem de semblar els agressors? Per què s’afavoreix, per lentitud, el transgressor de la llei? Tots els partits són iguals? No, gràcies. Amb Esquerra és diferent, perquè toca de peus a terra.

PER QUE? PERQUÈ ESTIC FART!!

Des de finals de gener que Esquerra Vinaròs va presentar la seva candidatura, moltes persones han estat les que m'han preguntat per que als meus 26 anys m'embolico en una història tan gran, i sempre els explico el mateix...PERQUÈ ESTIC FART!!

Fart de veure com els quatre de sempre trafiquen amb el meu futur, posant-me les coses cada dia mes costa amunt, com a tots aquells que somniem en un lloc on poder viure, sense sentir que a l'hora de comprar-nos la nostra casa ens estan lligant de mans i peus per la resta dels nostres dies, perquè es indignant que per un miserable pis ens demanen quantitats astronòmiques, quan els que tenen mes sort, guanyen uns "tristos" mil euros; perquè estic fart de sentir les promeses de sempre ... que faran una "nova" parada de autobusos, que faran la ampliació del hospital, que faran una ciutat esportiva, que faran una gran zona verda, que faran un nou port,...i ompliria fulls i fulls amb les seves promeses .

I al cap i a la fi, res, lo de sempre, tristos espectacles als plens de l'ajuntament; mes pisos i cada vegada mes alts; la serra de la ermita cada dia mes urbanitzada; llistes d'espera on la gent es desespera, i "l'ultima", com ja se'ls estan acabant els metres quadrats de terra on poder prendre'ns el pèl, ara començarem a veure com especulen amb la nostra mar, amb el nostre port.

Per això i moltes coses mes, que tots estem cansats de parlar-ho als bars, al mercat,..., per això als meus 26 anys, i fart d'ells, he decidit donar aquest pas,
per a que la meva veu s’escolti i tinguin en compte, encara que soc jove i nou en tot aquest mon, que m'estimo la meva ciutat com el que més, i em preocupa l'idea de que els meus fills no tinguin un lloc bonic i amb futur on créixer, perquè si tot continua per on ens volen portar...

Per això es l'hora de parlar i demostrar-los que tenen que contar amb tots nosaltres dia a dia, i no sòls el dia de les eleccions. TOTS JUNTS HO PODEM CANVIAR!!