CASTEJÓN, DIMISSIÓ! (Encara que sigue arriscat)

De la “cima” a la sima no hi molta distància. S’arriba ben ràpid. Els de a peu ho fem encara més ràpid. Canviem una lletra i feina feta, que demà cal tornar a aixecar-se. La vida ens passa treballant. A altres la vida se’ls passa fent-se escoltar. Venen alegries pròpies ,venen desgràcies alienes. Mariano Castejón ha cimentat la seva carrera política entre silencis jeràrquics i discursos equívocs a l’electorat. Com tots els polítics dels darrers anys que viuen en aquest poble, Vinaròs és una excusa i el partit és el motiu. Servir al partit i servir-se del poble. “Tot per al poble, però sense el poble” segueix vigent, encara que molt menys Il.lustrat .
A M. Castejon se li va encomanar a finals d’agost que fes d’home de partit per damunt de vinarossenc. És el sentit patriòtic del partit Popular. Un dijous del mes d’agost va dir als seus acostats polítics de partit que tenia informació preciada referent al port .Un divendres del mes d’agost, mentre vinarossencs preocupats pel nostre port estavem reunits buscant sortides, Castejón li donava, en la seva seu, explicacions als seus de que dilluns següent faria una Roda de Premsa. Durant tres dies va alimentar, amb un irrespectuós misteri , unes esperances que ell va trencar.
A la roda de premsa, M. Castejón va deixar ben clar que el projecte de la Generalitat, projectat , redactat, elaborat ,plasmat, després de mesos i mesos de treball tècnic, era el definitiu en els aspectes més reivindicats. Bocana? Calat? Drassanes? Espill d’aigua? Què m’estàs contant? Durant el temps que va durar la roda,i durant el temps que per televisió es va re- emetre , tot va anar dirigit a minar la moral del col.lectius que defenien el seu futur.No hi havia res a fer. Va menysprear a tot aquell que es movia per un port millor. President del Club Nautic . Tallers. Pescadors. Futur industrial. Migjorn. Tots ells, segons Castejon, tenien interessos amagats.La campanya de coacció prenia forma de la mà dels representants del PP.”Per una vegada que arriben inversions”. ”La Plataforma Salvem El Nostre Port seguia interessos foscos”. “La gent no sap que està firmant”...7500 persones no sabien què firmaven...
Mentida rere mentida. Infàmia rere infàmia. Així es llauren algunes carreres.Ara que la Generalitat ha fet els canvis que Castejon va negar energicament en el seu moment,ara que el Port que es vol fer no és el que ell volia que acceptéssem ,ara és el moment de dimitir.Per quedar-se en evidència.Per intentar enganyar-nos, per menysprear-nos. Castejon ,ha de dimitir!( Encara que sigue arriscat,encara que el facin Director General.)

PIRATEJAR LA SOLIDARITAT

La línia que separa un acte solidari amb l’auto promoció és fina i delicada. La solidaritat de la gent anònima té justament la vessant anònima que la fa encara més solidària. Quan la solidaritat ve amb cares conegudes, i noms i cognoms reconeguts que li donen suport , té una indubtable cara de promoció de l’acte solidari, i és una mena d’invitació a compartir i fer costat als que estan en una situació injusta com a persones. Inclús ens referim als actes de famosos que comparteixen durant un minut aquestes situacions, mesclant frivolitat i responsabilitat a parts iguals .
En alguns polítics, la solidaritat va per legislatures, inclus diríem que va per torns, perquè sembla una obligació semblar-ho segons qui estigue en el govern. No és gens difícil trobar als que callen quan manen els seus, i als mateixos que denuncien quan ja no porten la paella del mànec. Són els pirates de la solidaritat.
Aquí, tenim sort, molta sort. El jove regidor del Partit Popular es mou per les estacions de tren com si fossin casa seva. És qui millor ha conegut des de sempre aquestes instal.lacions. Ara, juntament amb altres companys de partit, han denunciat una situació que es podria qualificar d’inhumana respecte a les persones amb minusvalidesa. Es bo tenir representants que es preocupen per denunciar aquestes situacions. És, tal com parlen, una qüestió de principis, no sols polítics, sinó personals.
Tenim sort. Suposem que aquesta contundéncia moral respecte a l’accesibilitat a una estació i a un tren, l’haurà observat escrupolosament el jove regidor del Partit Popular; i suposem també que pel que fa a l’accesibilitat i igualtat a l’hora d’accedir a un lloc de treball públic en una empresa pública, no permitiria mai entrar en un joc de preferits que deixaria de costat a persones amb minusvalidesa que puguessin optar al mateix lloc de treball. O sí?